El dia que vaig decidir
que formaries part de la meva família,
moltes coses estaven en contra.
T’havia d’alimentar, hidratar, i sobretot
no et podia faltar una persona que t’estimés.
El temps va passar molt depressa,
et vas convertir en una preciositat.
Al meu cor no hi havia més goig.
No vas tardar molt en envellir
i el dia que vas deixar casa meva,
es va tornar més grisa i trista.
Ara recordo amb nostàlgia el teu color vermell
càlid
que ens il·luminava cada dia.
La meva preciosa flor orquídia,
sempre et recordaré
Encarna Molero (GES 1A)
________________________________________________________________________________
UNA SETMANA DE
PRIMAVERA
Fa
cinc anys vaig estar a casa dels meus avis en un poble prop de Tànger i
vaig passar la primavera més maravellosa de la meva vida.
Com
cada divendres el meu pare va al poble per resar, perquè ell és l'imam de la mesquita
on viuen els meus avis. Vaig decidir anar amb ell, ja que a l'institut ens
havien donat una setmana de vacances.
Era
just el que necessitava en aquells moments, canviar una mica d'aire per agafar
forces al següent tiremstre. Vaig preparar la maleta i el dia següent al matí
ens va portar el meu germà amb el cotxe fins al poble.
Només
arribar, l'àvia em va veure i va dir: “Mare meva quin nen més gran, t'has fet
un home”, i jo amb vergonya vaig dir que sí. Els cosins també abraçant-me amb
una benvinguda total d'alegria i sensació especial d'estar amb ells, perquè
vivia a la ciutat i només els veia durant les vacances.
Vaig passar tota la setmana allà, i recordo que el primer dia em vaig despertar a
les set del matí per veure com era la vida al camp.
Els
meus avis tenen tota la seva propietat de la terra en camps, horts, i arbres
d'olives. La iaia es desperta a les sis del matí, prepara pa i l'esmorzar per
als meus cosins que viuen amb ella; aquests l'ajuden en tota la feina del camp.
En fi, la gent del camp és feliç amb el que té.
Jo
també vaig decidir ajudar, vaig sortir amb dos cosins per portar les vaques a
munyir la llet en unes màquines que tenien a la granja. Aquell dia vaig fer
gairebé tots els treballs i feines del camp com si fos un autèntic pagès, i les
feia amb molta il·lusió perquè allò no ho feia cada dia. Formar part de la
famíla del poble era especial en el sentit de comprovar la fortalesa que té
aquella gent.
Vaig
aprendre moltíssimes coses que segurament m'ajudaran a madurar i ser un verdader
home. Aquella tarda vaig tornar a casa molt cansat però al mateix temps
orgullós i satisfet de poder col·laborar en els treballs.
Es
va acabar la setmana de vacances i havia de tornar a casa amb el meu pare. Em
vaig acomiadar de la família, sobretot de l'àvia i els cosins. Sempre és un
moment difícil per mi veure l'àvia plorant, perquè m'estima molt i jo més a
ella, però li vaig prometre que tornaria aquell estiu.
Així
és com es va acabar la setmana de vacances al poble, i amb molta il·lusió de
poder-hi tornar una altra vegada.
Mohamed
El Haouas (GES 1B)
________________________________________________________________________________
US VULL REGALAR UNA ROSA PER SANT JORDI
Arriba el
mes d’abril i amb l’esclat de la primavera tot s’espavila, es desperten els
sentits, els ànims s’encoratgen i els regnes de la natura emergeixen amb
empenta i vitalitat. Anem sortint de l’hivern...
Les flors i
l’olor de l’aire, els rajos de llum i la calor del sol omplint els espais, la
pluja i les tempestes, els arbres florits i noves vides que sorgeixen de dins
dels nius i dels caus. Aquestes meravelles que ens mostra la natura, any
darrera any puntuals a la seva cita, se’ns manifesten amb una magnitud absoluta
i tot el seu esplendor. Els camps verds
i llampants, els boscos densos amb els arbres frondosos i de matolls espessos
bordejant els rius, que baixen cabdalosos degut a les pluges recents; les muntanyes
altes, majestuoses i la mar tranquil·la i quieta, recorden la paleta d’un
pintor amb un desplegament de colors segons l’hora del dia.
Potser per
tot això que ens fa despertar els sentits i els sentiments, esperem l’abril per
celebrar una festa per nosaltres molt especial, Sant Jordi, el dia del llibre i
de la rosa, que és tot un símbol d’estima i de cultura. Els carrers i les
places, de gom a gom, amb gent passejant per les parades buscant aquell llibre
o comprant la rosa més ufana de totes.
Un llibre
sempre és una bona companyia i un bon regal per fer-li a aquella persona
estimada i oferir una rosa vermella a la mare, l’esposa, la filla, la núvia o
l’amiga, és una tradició que no volem perdre, perquè significa molt més que
regalar una flor.
És per això
que us vull regalar una rosa,
Pels bons
moments i el que m’ensenyeu,
Pel que
estem vivint i el que viurem,
Pel que hem
passat junts i el que vindrà,
Per la
vostra comprensió i afecte,
Per l’amistat sincera i desinteressada,
Pels records i les memòries que ens uneixen,
Perquè dono gràcies per haver-vos conegut,
Perquè us estimo i m’estimeu,
Perquè vull per vosaltres filles i marit, pares i
amics el millor
A tots
vosaltres, avui, us vull regalar una rosa.
M. Teresa
Bonet (GES 1A)
______________________________________________________________________________
La nit es torna dia
Posa-li una bata blanca a la lluna
i pentina-la
Veuràs que bonica es torna,
mira-la.
No deixis mai de mirar-la
no la deixis mai de costat
perquè durant tota la seva vida
ella serà qui et guiarà.
Estrelles boniques com a perles
brillants com a diamants
elles t’il·luminaran.
I quan la lluna s’apagui poc a poc,
obre bé els ulls perquè el sol aquí estarà.
No deixis de somriure, no deixis de mirar
perquè al mati quan et llevis
el sol aquí tindràs.
Posa-li un barret
i així no es cremarà
perquè una pell tan fina
no volem que prengui mal.
La lluna és aquí
i aquí està el sol
i tu? On ets?
entre tots dos.
Jaqueline González (GES 2B)
