Gènesi 2:23.- Digué llavors Adam: Això és ara os dels meus ossos i carn de la meva carn, aquesta es dirà varona, perquè sorgí del varó.
2:24.- Per tant, deixarà l’home al seu pare i a la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn.
Toby
Em dic Toby, tinc dos mesos i vuit germanets, bé tenia, perquè ja els han adoptat, solament quedo jo i la mama. Jo no sé que sóc, la meva mare és un pastor alemany, es preciosa i el meu pare, a qui no he arribat a conèixer, és un golden retrieber.
Avui és un dia especial, vaig a conèixer a la meva nova família, jo la veritat estic una mica trist, sóc feliç aquí amb la mama, però no em pot tenir.
Ja han arribat, estic espantat, semblen agradables i fan molt bona olor. Són una parella jove de recent casats i ella és tant afectuosa, crec que seré molt feliç amb ells.
Fa sis mesos que visc aquí, els estimo molt, no concebo la vida sense ells, però últimament s’empipen molt amb mi, no sé per què, no em treuen tant al carrer i com que no m’aguanto... Però jo em sento estressat, necessito córrer, així que trenco algunes coses que em relaxen una mica, encara que no gaire.
Avui noto males vibracions, ella no deixa de plorar i ell la consola encara que no amb èxit. ¡Vaja, avui vaig a sortir al carrer una altre vegada, que bé! Feia temps que no em treien tant, xupiii... Anem amb cotxe, segur que anirem a la platja. Aquest camí no em sona, sí que anem lluny, per fi hem arribat. Vaja, torno a notar aquesta sensació altra vegada, ella està trista, se n’ha anat, se’n va, em deixa. Espera, espera t’has oblidat de mi! Corro tot el que puc, però va molt de pressa, estic perdut, no sé què fer, tinc set. Aniré a buscar aigua, segur que s’adonarà que no hi sóc i tornarà a buscar-me. Ja ha passat molt temps, crec, no trobo aigua estic marejat... Oh no, m’he quedat adormit, aquest soroll, un cotxe, és un cotxe! És ell, ha tornat! Estic aquí, atura’t, atura’t, auuuu....
Què ha passat? Em fa mal tot, la pota, no puc caminar, em fa mal, i el meu amo on és? Tinc por, no crec que aguanti gaire, necessito aigua, menjar, tinc fred, molt fred, els trobo a faltar, he d’aguantar, em trobaran, n’estic segur, crec que em moro... Ja no tremolo, ni tinc set, ni estic trista, no sé on estic, sento pau, sóc feliç.
Anabel Cruz Vives
2:24.- Per tant, deixarà l’home al seu pare i a la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn.
Toby
Em dic Toby, tinc dos mesos i vuit germanets, bé tenia, perquè ja els han adoptat, solament quedo jo i la mama. Jo no sé que sóc, la meva mare és un pastor alemany, es preciosa i el meu pare, a qui no he arribat a conèixer, és un golden retrieber.
Avui és un dia especial, vaig a conèixer a la meva nova família, jo la veritat estic una mica trist, sóc feliç aquí amb la mama, però no em pot tenir.
Ja han arribat, estic espantat, semblen agradables i fan molt bona olor. Són una parella jove de recent casats i ella és tant afectuosa, crec que seré molt feliç amb ells.
Fa sis mesos que visc aquí, els estimo molt, no concebo la vida sense ells, però últimament s’empipen molt amb mi, no sé per què, no em treuen tant al carrer i com que no m’aguanto... Però jo em sento estressat, necessito córrer, així que trenco algunes coses que em relaxen una mica, encara que no gaire.
Avui noto males vibracions, ella no deixa de plorar i ell la consola encara que no amb èxit. ¡Vaja, avui vaig a sortir al carrer una altre vegada, que bé! Feia temps que no em treien tant, xupiii... Anem amb cotxe, segur que anirem a la platja. Aquest camí no em sona, sí que anem lluny, per fi hem arribat. Vaja, torno a notar aquesta sensació altra vegada, ella està trista, se n’ha anat, se’n va, em deixa. Espera, espera t’has oblidat de mi! Corro tot el que puc, però va molt de pressa, estic perdut, no sé què fer, tinc set. Aniré a buscar aigua, segur que s’adonarà que no hi sóc i tornarà a buscar-me. Ja ha passat molt temps, crec, no trobo aigua estic marejat... Oh no, m’he quedat adormit, aquest soroll, un cotxe, és un cotxe! És ell, ha tornat! Estic aquí, atura’t, atura’t, auuuu....
Què ha passat? Em fa mal tot, la pota, no puc caminar, em fa mal, i el meu amo on és? Tinc por, no crec que aguanti gaire, necessito aigua, menjar, tinc fred, molt fred, els trobo a faltar, he d’aguantar, em trobaran, n’estic segur, crec que em moro... Ja no tremolo, ni tinc set, ni estic trista, no sé on estic, sento pau, sóc feliç.
Anabel Cruz Vives
