Guanyadora del grup GES 2A: Anabel Cruz

Gènesi 2:23.- Digué llavors Adam: Això és ara os dels meus ossos i carn de la meva carn, aquesta es dirà varona, perquè sorgí del varó.
2:24.- Per tant, deixarà l’home al seu pare i a la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn.

Toby

Em dic Toby, tinc dos mesos i vuit germanets, bé tenia, perquè ja els han adoptat, solament quedo jo i la mama. Jo no sé que sóc, la meva mare és un pastor alemany, es preciosa i el meu pare, a qui no he arribat a conèixer, és un golden retrieber.
Avui és un dia especial, vaig a conèixer a la meva nova família, jo la veritat estic una mica trist, sóc feliç aquí amb la mama, però no em pot tenir.
Ja han arribat, estic espantat, semblen agradables i fan molt bona olor. Són una parella jove de recent casats i ella és tant afectuosa, crec que seré molt feliç amb ells.
Fa sis mesos que visc aquí, els estimo molt, no concebo la vida sense ells, però últimament s’empipen molt amb mi, no sé per què, no em treuen tant al carrer i com que no m’aguanto... Però jo em sento estressat, necessito córrer, així que trenco algunes coses que em relaxen una mica, encara que no gaire.
Avui noto males vibracions, ella no deixa de plorar i ell la consola encara que no amb èxit. ¡Vaja, avui vaig a sortir al carrer una altre vegada, que bé! Feia temps que no em treien tant, xupiii... Anem amb cotxe, segur que anirem a la platja. Aquest camí no em sona, sí que anem lluny, per fi hem arribat. Vaja, torno a notar aquesta sensació altra vegada, ella està trista, se n’ha anat, se’n va, em deixa. Espera, espera t’has oblidat de mi! Corro tot el que puc, però va molt de pressa, estic perdut, no sé què fer, tinc set. Aniré a buscar aigua, segur que s’adonarà que no hi sóc i tornarà a buscar-me. Ja ha passat molt temps, crec, no trobo aigua estic marejat... Oh no, m’he quedat adormit, aquest soroll, un cotxe, és un cotxe! És ell, ha tornat! Estic aquí, atura’t, atura’t, auuuu....
Què ha passat? Em fa mal tot, la pota, no puc caminar, em fa mal, i el meu amo on és? Tinc por, no crec que aguanti gaire, necessito aigua, menjar, tinc fred, molt fred, els trobo a faltar, he d’aguantar, em trobaran, n’estic segur, crec que em moro... Ja no tremolo, ni tinc set, ni estic trista, no sé on estic, sento pau, sóc feliç.

Anabel Cruz Vives

Guanyadora del grup GES 1A: Puri Sánchez Rodríguez

Dues històries paral·leles

Hi havia una vegada un poble molt bonic prop del mar amb unes platges de sorra blanca i rodejat de muntanyes plenes de boscos de pins i d'avets. Els habitants d'aquest poble eren alegres i molt treballadors. La terra i el mar els donava molta riquesa i era una comunitat molt pròspera.

Un dia, del mar va sortir una estranya criatura que ningú va poder identificar. Tothom se'l va quedar mirant per esbrinar què era. Tenia el cos cobert d'escates com un peix, unes ales molt grans i el seu cap semblava el d'una girafa però molt més gran. Tots estaven espantats i ningú podia dir què era ni com tractar-lo, ja que no sabien si era bo o dolent.

Aquella criatura, que no era un altra cosa que un drac femella anava amb la seva família cap al país dels dracs, on cada any era representada una llegenda com la de Sant Jordi, però no com nosaltres la coneixem, sinó una versió força nova, ja que el drac que es quedava amb la “draquesa”, que era un drac femella qui havia estat segrestada pels humans i el drac Simonet, el drac protagonista, qui la va alliberar.

Tot el poble es fixava en el vol del drac per damunt del poble fent cercles. El sol es reflectia sobre les seves escames i feia que semblés de cristall. El drac no sabia què fer ni on anar, només pensava amb el seus pares i el seu estimat que MAI sabria que l'estimava.

Una donzella que passejava per la platja la va veure i la va cridar perquè es posés al seu costat. La drac li va contestar que era una drac femella que anava als jocs del drac Simonet, l'heroi del seu regle, on cada any feien concursos de poesies i de contes, on regalaven històries i llibres per als dracs petits, per fer una comunitat culta i així aconseguir amb la paraula solucionar els seus conflictes.

La noia tot seguit, li va explicar que també al poble hi havia una tradició, els nois que estimaven a les noies, cada més d'abril, que es quan les roses vermelles envaïen tot el poble amb el seu color i la seva olor, les agafaven i les regalaven a les donzelles, de les quals estaven enamorats fins llavors en secret.

La drac i la noia miraven al mar sospirant pels seus amors secrets. Una pensava que mai el tornaria a veure ja que no sabia on era , i l'altra sospirava pel seu amor secret pensant que no era suficient bonica perquè es fixés amb ella.

Però els dos amors secrets buscant-les desesperadament, les van veure assegudes mirant l'horitzó vora el mar, plorant i pensant que no eren dignes dels que en aquest mateix moment les estaven buscant. No s'arribaven a imaginar que els seus dos enamorats, mentre s'explicaven totes aquestes històries, les estaven observant des de darrera d'un turó, un davant de l'altre, pensant en com podrien alliberar-se d'aquest fet monstruós. Es van mirar i van veure que tots dos tenien por de fer mal a les dues estimades. Es van mirar i el drac i el cavaller es van explicar que eren pacífics i que no creien en la violència, per tant no pensaven lluitar. Es van aproximar a les joves donzelles, cadascú pel seu costat i van arribar a un acord. Van declarar el seu amor a les dues joves i van intercanviar les històries que cada any celebraven en tots dos pobles i van acordar que com les històries eren semblants i molt boniques, cada mes d'abril celebrarien el dia de Sant Jordi i el d'en Simonet explicant contes, històries, regalant llibres i roses en senyal de l'amor i pau, tal com es va resoldre en aquell conflicte, sense cap lluita.

I des d'aleshores cada 23 d'abril es celebra la diada del llibre i la rosa, una la coneixem, però l'altra es celebra en un lloc amagat i fantàstic com és el món dels dracs, màgic.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.