Dues històries paral·lelesHi havia una vegada un poble molt bonic prop del mar amb unes platges de sorra blanca i rodejat de muntanyes plenes de boscos de pins i d'avets. Els habitants d'aquest poble eren alegres i molt treballadors. La terra i el mar els donava molta riquesa i era una comunitat molt pròspera.
Un dia, del mar va sortir una estranya criatura que ningú va poder identificar. Tothom se'l va quedar mirant per esbrinar què era. Tenia el cos cobert d'escates com un peix, unes ales molt grans i el seu cap semblava el d'una girafa però molt més gran. Tots estaven espantats i ningú podia dir què era ni com tractar-lo, ja que no sabien si era bo o dolent.
Aquella criatura, que no era un altra cosa que un drac femella anava amb la seva família cap al país dels dracs, on cada any era representada una llegenda com la de Sant Jordi, però no com nosaltres la coneixem, sinó una versió força nova, ja que el drac que es quedava amb la “draquesa”, que era un drac femella qui havia estat segrestada pels humans i el drac Simonet, el drac protagonista, qui la va alliberar.
Tot el poble es fixava en el vol del drac per damunt del poble fent cercles. El sol es reflectia sobre les seves escames i feia que semblés de cristall. El drac no sabia què fer ni on anar, només pensava amb el seus pares i el seu estimat que MAI sabria que l'estimava.
Una donzella que passejava per la platja la va veure i la va cridar perquè es posés al seu costat. La drac li va contestar que era una drac femella que anava als jocs del drac Simonet, l'heroi del seu regle, on cada any feien concursos de poesies i de contes, on regalaven històries i llibres per als dracs petits, per fer una comunitat culta i així aconseguir amb la paraula solucionar els seus conflictes.
La noia tot seguit, li va explicar que també al poble hi havia una tradició, els nois que estimaven a les noies, cada més d'abril, que es quan les roses vermelles envaïen tot el poble amb el seu color i la seva olor, les agafaven i les regalaven a les donzelles, de les quals estaven enamorats fins llavors en secret.
La drac i la noia miraven al mar sospirant pels seus amors secrets. Una pensava que mai el tornaria a veure ja que no sabia on era , i l'altra sospirava pel seu amor secret pensant que no era suficient bonica perquè es fixés amb ella.
Però els dos amors secrets buscant-les desesperadament, les van veure assegudes mirant l'horitzó vora el mar, plorant i pensant que no eren dignes dels que en aquest mateix moment les estaven buscant. No s'arribaven a imaginar que els seus dos enamorats, mentre s'explicaven totes aquestes històries, les estaven observant des de darrera d'un turó, un davant de l'altre, pensant en com podrien alliberar-se d'aquest fet monstruós. Es van mirar i van veure que tots dos tenien por de fer mal a les dues estimades. Es van mirar i el drac i el cavaller es van explicar que eren pacífics i que no creien en la violència, per tant no pensaven lluitar. Es van aproximar a les joves donzelles, cadascú pel seu costat i van arribar a un acord. Van declarar el seu amor a les dues joves i van intercanviar les històries que cada any celebraven en tots dos pobles i van acordar que com les històries eren semblants i molt boniques, cada mes d'abril celebrarien el dia de Sant Jordi i el d'en Simonet explicant contes, històries, regalant llibres i roses en senyal de l'amor i pau, tal com es va resoldre en aquell conflicte, sense cap lluita.
I des d'aleshores cada 23 d'abril es celebra la diada del llibre i la rosa, una la coneixem, però l'altra es celebra en un lloc amagat i fantàstic com és el món dels dracs, màgic.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.
